Frases Kristin Cashore

KRISTIN CASHORE


Frases Kristin Cashore, Frases Cashore, frases Kristin


Foc  :




-No hi ha manera. Em fa molt de mal.                
-No et fa tant de mal per no aixecar-te- li va etzibar l'Immiker.
Quan en Larch ho va tornar a provar, va veure que el noi tenia raó.


Has d'aprendre a protegir-te la ment, com faig jo.


El seu últim pensament va ser que no havia estat l'estupidesa el que havia permès al seu fill encantar-lo amb les paraules amb tanta facilitat. Havia estat l'amor.


Els desconeguts sempre eren una amenaça


en general, evitava els miralls. Li feia vergonya quedar-se bocabadada davant la seva pròpia imatge.


una de les conseqüències de tenir una ferida nova: totes les ferides antigues ressorgien i tornaven a fer-li mal.


fins i tot quan no li agradava l'Archer, l'estimava.


és gratificant fer-te riure. Se t'esvaeix el dolor del rostre.


hi havia massa llocs on amagar coses dolentes.


les seves baralles, tot i que l'aclaparaven, procedien de dos cors ben grans.


La Fire estava acostumada a sentir-se desitjada per la seva bellesa, però no per la seva amabilitat.


les circumstàncies no sempre s'ajusten a les intencions humanes.


simplement, va intentar no pensar en el mal que li feia, perquè cada fiblada de dolor s'acompanyava d'una fiblada d'indignació.


no hi ha res que em faci més feliç que fer-te feliç. No és curiós?


he de deixar de desitjar que ocorrin coses. Perquè al final en passarà alguna i, quan això passi, segur que voldré que no hagués succeït mai.


-Archer, m'estàs dient que hauria de triar una vida de desolació només per continuar viva? 
No m'amagaré en una habitació amb les finestres i les portes tancades. Això no és viure.


es va inclinar sobre l'Small i li va parlar a cau d'orella, contenta de sentir-lo a prop, l'únic cor que li era familiar en aquell mar de desconeguts.


no volien res d'ella; l'emoció més forta que podia nota-los era avorriment.


una cançó de bressol, relaxant, per tranquil·litzar-se. L'Exèrcit es va anar apagant a poc a poc.


de la mateixa manera que el poder de la seva bellesa provocava que pogués controlar fàcilment un home, també causava que altres es tornessin bojos i incontrolables.


-Sembla que sortiu molt sovint a rondar de nit.       
-Tinc malsons.         
-Somnis de terror falsos? O de coses que són veritat?           
-De coses certes-va contestar-Sempre. Sempre somio coses terribles que són certes.
el comandant es va quedar callat. Es va rascar la part del darrera del cap.        
-És difícil despertar-se d'un malson quan és real-va comentar.


Si sabéssim quan ha de morir una persona, ens podríem aferrar més fort als seus records.   
La Fire el va corregir amb un xiuxiueig:   
-Als bons records.


Va pensar en l'Archer, però de seguida va allunyar aquell pensament. Si hi pensava, no podria contenir les llàgrimes.


-No puc evitar-ho, Lady.              
-Sí que podeu. Si sou tan fort per impedir que jo us controli; llavors sou prou fort per controlar-vos.          
-No puc, Lady, us ho prometo.
No voleu fer-ho, el va corregir ella en silenci. No voleu renunciar a sentir-me i aquest és el vostre problema.


m'agradaria que fossi més cruel amb el teu poder. La crueltat és un sentiment d'autodefensa molt potent.


en realitat la Fire necessitava fer alguna cosa, perquè sense tenir res a fer l'únic que feia era pensar.


no tots els fills són com els seus pares. Un fill pot triar quin tipus d'home vol ser.  (..) una filla monstre podia triar quin tipus de mostre volia ser.


no havia de fer el camí de ningú; ella mateixa havia de triar el camí que havia de seguir.


la gratitud requereix esmerçar menys energia que la ira.


quanta diferència hi pot haver entre l'aparença d'una realitat i la sensació que produeix.


-No hi ha res de contranatural-va fer ell-. Una cosa contranatural seria allò que no es pot esdevenir en la natura. I jo existeixo. Sóc normal, i el que jo vull també és normal. (...) la teva
contranatural bellesa és natural. La natura és horripilant.


-No és raonable estimar persones que han de morir.-va dir ella.    
-Tinc dues respostes per a aquesta qüestió-va assenyalar finalment-. La primera és que tots hem de morir. I la segona és que l'amor és ximple.


No té res a veure amb la raó. Estimes qui estimes.  (...) Jo us estimo a vós fins i tot saben que mai no m'acceptareu. (..) No podeu triar qui estimeu, Lady. Ni tampoc no podeu saber per què estimeu qui estimeu.


-Sou bo amb les coses de l'amor-va dir ella, ras i curt, perquè li semblava que era ben bé així-. Jo no en sé tant. És com si tingués el cos cobert de punxes; aparto lluny de mi les persones que estimo.


-A mi no em fa res que m'apartis de tu-va dir ell arronsant les espatlles-. si això significa que m'estimes, germaneta.


-Fire-va dir ell-em perdonaràs si la teva bellesa és un consol?     
La Fire es va recolzar en un braç, i li va tornar la mirada, perplexa.   
-Em perdonaràs si jo agafo la meva fortalesa de la teva?
-Tu sempre podràs tenir fortalesa que tingui jo. però tu ets la forta, Fire. ara mateix no em sento fort.          
-Crec-va dir ella-que de vegades no sentim les coses que som. però els altres sí que les poden sentir. Jo sento la teva força.


El moment en què vaig començar a estimar-te-va confessar en Brigan-va ser quan vas veure el teu violí destrossat a terra, et vas girar i vas plorar recolzada contra el teu cavall. La teva tristesa és una de les coses que a mi em semblen boniques de tu. Que no ho veus? Jo l'entenc; fa que la meva pròpia tristesa sigui menys esfereïdora.


-De vegades-va xiuxiuejar la Fire- tanta tristesa és aclaparadora. M'escalfa.


hi havia gent que tenia massa poder i era massa cruel per viure. Hi havia gent massa terribles, tant era si els estimaves, tant era si tu també havies de fer coses terribles per aturar-los. Hi havia coses que calia fer.