Antoine de Saint-Exupéry Frases

Hola, hola, amants de QueEsLiteratura!
Aquí us presento un nou autor, que segur que haureu sentit esmentar, Antoine de Saint-Exupéry, i aquí teniu les frases d'ell, de dos dels llibres més bonics de Antoine de Saint-Exupéry, les frases de Antoine de Saint-Exupéry.








TERRA DELS HOMES




la terra ens ensenya més coses sobre nosaltres que no pas tots els llibres del món. 


 L'home es descobreix quan es mesura amb l'obstacle.


a poc a poc, descobrim que ja no escoltarem mai la rialla clara d'aquell, ens adonem que aquest jardí resta per sempre tancat per a nosaltres.


és inútil, si plantem un roure, d'esperar aviat aixoplugar-nos en el seu fullatge. Així es la vida. 


la grandesa d'un ofici, és potser, per damunt de tot, la d'unir els homes: no és més que un veritable luxe, el luxe de les relacions humanes.


l'ús d'un instrument savi no ha fet de tu un simple tècnic. (...) 


aigua, no tens ni gust, ni color, ni aroma. No podem definir-te. Et testem sense conèixer-te. No ets necessària a la vida: ets la vida.


només l'esperit, si bufa sobre l'argila, pot crear l'home.


si voleu convèncer de l'horror de la guerra aquell qui no refusa la guerra, no el tracteu de bàrbar; tracteu de comprendre'l abans de jutjar-lo.


la veritat, per a l'home, és allò que fa d'ell un home. Per què odiar-nos? Som solidaris, enduts pel mateix planeta, tripulació d'un mateix vaixell.


quan prendrem consciència del nostre paper, fins i tot del més esborrat, només aleshores serem feliços. 


Només aleshores podrem viure en pau i morir en pau, perquè allò que dóna un sentit a la vida dóna un sentit a la mort.










CARTA A UN REHÉN  (LETTRE À UN OTAGE)




¡Qué poco ruido producen los milagros verdaderos!  ¡Qué sencillos son los acontecimientos esenciales!


nosotros, los hombres, nos damos muchos aires de grandeza, pero, en el secreto de nuestro corazón, conocemos las vacilaciones, las dudas, las penas...


nos uníamos en la sonrisa por encima de lenguajes. Fulano de tal, con sus costumbres, yo, con las mías, todos somos los fieles de una misma iglesia.


uno y otro somos peregrinos que por caminos diferentes nos dirigimos con esfuerzo hacia la misma cita.


la verdad de ayer está muerta; la de hoy, aún por edificar. (...) cada uno de nosotros solo posee una parcela de la verdad.


si el viajero que franquea la montaña en dirección a una estrella se deja absorber demasiado por los problemas de la escalada, se arriesga a olvidar la estrella que le guía. Si sólo actúa por actuar, no irá a ningún sitio.